dilluns, 11 de juliol del 2011
Bon jour, Vietnam!
No m'esperava fer encara aquest recorregut. Encara recorde que mons pares em deien 'vietnamita' insistentment pel meu posat dels 14 anys fins els 22: una melena condicionada per la moda-toga, unes ulleres més adients a les meues necessitats que a les vespes de la Martirio.
Saragossa i Jo.
Jo: Vietnamita.
Jo: nena de la Conxinxina.
Ara, per fi, me'n vaig. Tornerò?
Me alabo el gusto de corretear por estos mundos míos llenos de luz.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)